Tibar l'arc a Intersindical Valenciana

Terra roja de Cesare Pavese

TERRA ROSSA

Terra rossa terra nera, 
tu vieni dal mare, 
dal verde riarso, 
dove sono parole 
antiche e fatica sanguigna 
e gerani tra i sassi - 
non sai quanto porti 
di mare parole e fatica, 
tu ricca come un ricordo, 
come la brulla campagna, 
tu dura e dolcissima 
parola, antica per sangue
raccolto negli occhi; 
giovane, come un frutto 
che è ricordo e stagione - 
il tuo fiato riposa 
sotto il cielo d'agosto,
le olive del tuo sguardo 
addolciscono il mare, 
e tu vivi rivivi 
senza stupire, certa 
come la terra, buia 
come la terra, frantoio 
di stagioni e di sogni 
che alla luna si scopre 
antichissimo, come 
le mani di tua madre, 
la conca del braciere.

TERRA ROJA

Terra roja, terra negra,

tu véns del mar,

del verd abrusat,

on hi ha paraules

antigues i afany sanguini

i geranis entre els còdols –

no saps quant dus

de mar, paraules i afany,

tu, rica com un record,

com el camp erm,

tu, dura i dolcíssima

paraula, antiga per la sang

recollida dins els ulls;

jove, com un fruit

que és record i estació –

el teu alè reposa

sota el cel d’agost,

les olives del teu esguard

endolceixen el mar,

i tu vius, revius

sense sorprendre, segura

com la terra, fosca

com la terra, trull

d’estacions i de somnis

que a la lluna es descobreix

antiquíssim, com

les mans de ta mare,

la conca del braser.

Home a l'aigua de Pau Gener Galín

Aquest divendres Pau Gener Galin presentarà a Ca Revolta el seu darrer llibre, Home a l'aigua. Ací baix us enganxe la informació de l'acte i els vídeos virals que circulen per la xarxa per promoure el sisè llibre d'aquest poeta de Sant Celoni. 

Divendres 25 de maig a les 20 h el poeta Pau Gener Galin presentarà a Ca Revolta el seu últim llibre: “Home a l’aigua” (Tushita).

Per primera vegada a València acudirà un poeta que aporta un gran dinamisme a l’escenificació pública de la paraula, sovint amb la implicació del públic. Pau Gener ja havia publicat prèviament els llibres de poemes “Si al final no vinc, i m’esperes”, “No calla”, “Vàlid per un viatge”, “Tancat per mancances”. En l’actual “Home a l’aigua” per primera volta ha escrit un llibre limítrof entre la poesia i la narrativa, que desembarca a un port eclèctic, amb una art poètica i narrativa brillant i uns resultats sorprenents.

Pau Gener nasqué a Sant Celoni el 1977, i ha pasturat àmpliament pel món, oferint i exercint l’ofici de poeta arreu de Catalunya, Espanya, Europa, Estats Units i Mèxic. S’ha bregat en centenars de recitals, presentacions, accions i performances diverses, amb la complicitat d’altres poetes i escriptors, amics músics, cineastes i artistes de diversa natura. Ha estat traduït al castellà, el gallec i l’anglès.

El calamar de Ferrater

Un poema de Gabriel Ferrater:

LITERATURA

Tan vehement, va dir-se un calamar, 
faig el ridícul: un raig fi de tinta 
ja desvia aquests monstres, ben poc crítics. 
Perduda l'abundància del cor, 
va descobrir la voluptat formal: 
mentir-se objectivat en l'arabesc 
i fer-s'hi encara veure, subjectiu. 
De l'urc de no amagar-se gaire, en deia 
sinceritat:: de la por de trobar-se 
massa exposat, sentiment de l'estil. 
Lliurat a l'esperança que els espasmes 
de l'aigua li anirien a favor, 
deia fe en el llenguatge. Va morir 
devorat: l'inefable el va temptar.

I un poema-resposta-joc que vaig escriure fa molt de temps i que està publicat al meu llibre Tríptic d'un carrer:

versos urgents.

el calamar

de Ferrater

em percudeix 

tots dos timpans

amb un bastó.

com si mil corcs

em perforaren

els cavallons

pels quals s'escolen

les deus urgents

de símils bells

de colors clars.

literatura?

La ciutat de Kavafis

LA CIUTAT

Has dit:”Me n’aniré en una altra terra,

me n’aniré en una altra mar.

Bé hi haurà una ciutat millor que aquesta.

Cada esforç meu és una sentència que em condemna;

i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba.

¿Fins quan ha de ser que em romangui

l’esperit en aquest marasme?

Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro

veig de la meva vida aquí les negres runes,

aquí on he passat tants anys

i he devastat i he fet destrossa”.

Uns nous indrets, no els trobaràs,

no trobaràs, no, unes altres mars.

La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos

carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris

t’envelliràs, i en aquestes mateixes

cases et sortiran els cabells blancs.

Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs.

Cap a uns altres llocs, no ho esperis,

no hi ha vaixell per’tu, no hi ha camí.

Tal com has devastat aquí la teva vida,

aquí, en aquest racó petit,

és en tota la terra que n’has fet la destrossa.

Konstandinos Kavafis (traducció de Carles Riba)